L’escola i la família tenen un
objectiu comú: que l’infant es desenvolupi al seu màxim potencial i sigui una
persona de ple dret, feliç i capaç.
Quan les famílies s’impliquen en
l’acompanyament a l’escolaritat dels seu fills i filles,
s’ afavoreix l’èxit
educatiu sigui quina sigui el seu entorn sociocultural i econòmic.
Els equips educatius tenen clar
que l’escola en cap cas substitueix les funcions educatives pròpies de la
família, sinó que comparteix i col.labora en el procés d’una manera responsable
i respectuosa.
La relació amb les famílies ha de
formar part de la quotidianitat, en el marc d’un intercanvi de criteris,
opinions i experiències en la criança dels infants, basant-se en la confiança i
el respecte.
Des de les escoles bressol s’afavoreix
la relació amb les famílies des de participacions i canals diversos...
Pel que fa a nivell comunitari,
hi ha iniciatives particulars i generals de la ciutat on les famílies
participen en : activitats puntuals del barri, com el guarniment d’arbres de
nadal; a la comissió xarxa escoles sostenibles; a la jornada “Tothom Educa” o
les trobades amb professionals del Prat-famílies, entre d’altres.
Per tant, des de l’escola es
facilita la cooperació amb les famílies promovent la participació i col.laboració,
també generant espais i dinàmiques facilitadores de relacions entre
famílies. A més a més, en tot moment s’afavoreix
la comunicació diversificada a través del correu electrònic, escrits o
explicacions en directe.
MOSSEGADES
Que cal fer?
- · Paraules clau: Paciència i constància
- · Evitem etiquetar als infants.
- · Tenir molt clars les normes i límits així ells els podran interioritzar i anar desenvolupant habilitats socials alternatives per resoldre conflictes.
- · Les mossegades tendeixen a desaparèixer a mesura que el llenguatge evoluciona.
- · Us demanem paciència i comprensió ja que les educadores ens veiem en la difícil situació d’explicar a la família com ha estat la mossegada escandalosa que s’ha marcat a la cara o bé comentar que el seu fill fa uns dies que mossega...
- · Cal recordar-li a l’infant que no ha de mossegar als altres perquè els fa mal i fer-li prendre consciència que amb ell ni li agradaria que li fessin.
Per què mosseguen els infants?
Intentem entendre les mossegades per actuar en funció de les diferents situacions.
- Mossegada experimental: la fan els infants més petits com un acte d’exploració, ja que en aquesta edat aprenen a través de la boca. Podem ajudar als infants oferint objectes per mossegar i afavorint moments que potenciïn l’experimentació a traves de la boca.
- Mossegada per frustració: és la conseqüència derivada de la manca d’habilitats per poder controlar, obtenir o expressar allò que voldrien. Com encara no tenen llenguatge suficient per expressar els seus sentiments, necessitats o neguits, utilitzen altres mecanismes: plors, rebequeries o mossegades. La reacció de l’adult ha de ser de desaprovació deixant en evidència que fa mal als altres, posant paraules i gestos per tal que li permetin comunicar els seus interessos i mitigar la seva frustració.
- Mossegada per egocentrisme: Moment evolutiu de pensament egocèntric, són incapaços de posar-se en la pell dels altres (si jo vull una joguina, la vull ara i si no me la dones et mossego) Encara no saben compartir. És recomanable reforçar les conductes socials positives per ex: compartir, donar les gracies, demanar disculpes, saber esperar. Hem de valorar totes les seves actituds positives tant amb els infants com amb els adults
- Mossegada de “defensa”: Hi ha infants que ho fan quan es senten en perill, quan algun company els contradiu o els molesta. Es una mecanisme de defensa primitiu que es regula amb el pas del temps i l’adquisició d’habilitats que li permetin expressar i defendre d’altres formes socialment reconegudes. Es important la reacció de l’adult de desaprovació ,i a l’hora, generar ambient de confiança i relació positiva amb els altres infants i adults.
- Mossegada per “estres”: Es produeix quan l’infant està sota algun tipus de pressió emocional motivat per: canvi de referent, arribada de nou germà, separacions en el nucli familiar, canvis.. L’adult li farà saber la total desaprovació i l’apartarà de la situació de conflicte. Cal tenir un tracte afectuós calmat i tranquil en totes les situacions però especialment quan és per estres. També hem d’ajudar als infants a expressar els seus sentiments promovent activitats que ho facilitin: joc, activitats manipulatives, audicions...
- Per excés d“emoció”: Els infants encara estan aprenent a gestionar les seves emocions i a viure en societat. De vegades el que començá com una mostra d’afecte, abraçada o petó acaba convertint-se en mossegada; d’una cosa a l’altra, hi ha un petit pas. En aquesta edat encara no tenen control emocional, no son capaços de canalitzar les emocions intenses. Cal fer-li saber que fa mal i li facilitarem altres maneres d’expressar la seva alegria, afecte o emoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada